dimecres, 5 d’agost del 2009

TRAGÈDIES I KOMÈDIES DE DON ABILI A L'OLIMP

“La felicitat viatja d’incògnit: només quan ha passat sabem d’ella (proverbi grec)
CLASSE MAGISTRAL IMPARTIDA PEL CELEBÈRRIM PROFESSOR DON ABILI FORNER I CAMARASSA LLICENCIAT PER LA UNIVERSITAT A DISTÀNCIA DE CLASSES MAGISTRALS DE RIMINI (ITÀLIA) I DOCTOR “HISTORIS CAUSA” PER UN GRAPAT D’UNIVERSITATS EUROPEES PERQUÈ ELS SEUS ESPECTACLES CAUSEN EFECTES IRREVERSIBLES (SOMRIURES I RIALLES DESMESURADES).

(Consultades les més altes autoritats sanitàries ha quedat contrastat que el somriure és seriosament beneficiós per la salut)

3er. millor espectacle de Sala per votació popular
a la XXII Fira de Teatre de Tàrrega 2002
Don Abili us convida a acompanyar-lo a un viatge a la Grècia antiga. On la mitologia era molt més que literatura, art o filosofia. Junt als poderosos deus de l'Olimp hi havia esperits de les muntanyes, mars i arbres. Totes les coses de la vida vibraven amb aquests esperits mítics que envaïen també els teatres. Allà tot era possible, riure amb les crítiques divertides de les comèdies o plorar per les catàstrofes que pateixen els personatges de les tragèdies que presentaven els poetes, però a més el teatre a la Grècia antiga, servia per a aprendre, per formar la consciència dels ciutadans. I per això, perquè us poseu en acció, tanqueu els ulls i us traslladeu a un teatre grec, a l'aire lliure, en un matí d'un sol brillant i us deixeu portar pel cor i el corifeu, pels actors i les màscares, descobriu a l'escenari l'origen del nostre teatre i representeu com grans actors grecs dues de les peces més importants del teatre clàssic, la tragèdia “Èdip rei” de Sòfocles i la comèdia del mestre Aristòfanes, “Lisístrata”.
Quan vaig conèixer en Valentí, vaig veure el seu Don Abili amb “Romeu i Julieta”, i la coincidència dels temes (en aquell moment jo havia treballat aquesta peça en un muntatge de creació) ens va fer connectar i adonar-nos que l’idioma que empràvem teatralment era molt semblant. Després, Valentí em proposà embarcar-nos en aquestes Tragèdies i comèdies de Don Abili a l’Olimp i aquells meus inicis teatrals amb els alumnes quan treballarem Lisístrata i el muntatge de l’any passat dedicat a Epidaure i als clàssics em va fer pensar que les casualitats no existeixen.

El fet de que Mallorca quedi a una distància psicològica major de Castelló per l’aigua que ens separa ha fet que el treball s’hagi dut a terme per etapes, i mitjançant diferents aparells que la tecnologia ofereix avui dia; però això també ha fet madurar la tasca de cada un de forma individualitzada, obligats a un calendari comú molt limitat. En comptes de ser un obstacle, aquesta distància ens ha permès experimentar el treball d’equip que sempre és el Teatre. Ara venen les funcions i la tasca d’espectador no me la permet el meu lloc de treball i residència, però és una distància que sé que ben segur no tindrà l’altre part important de l’equip que és el públic amb aquest Don Abili que hem treballat.

Pere J. Mascaró
Director

TRAGÈDIES I KOMÈDIES
UNA MIRADA CLÀSSICA D’AVUI
Passin, senyores i senyors! Passin, joves i grans! Endavant, seguin i posin-se còmodes per degustar aquest viatge cap a l’essència del teatre. Ja poden activar els cinc sentits per viure una aventura trepidant pel món dels grecs, per l’època clàssica, que s’esdevé avui en una classe de teatre. La vida, senyores i senyors, és comèdia i és tragèdia. La nostra existència es compon de mil i un bocins, d’instants on ens toca, segons el guió, riure o plorar.

En alguns d’aquests bocins de la vida som protagonistes absoluts dels esdeveniments i, en d’altres, apareixen com comparses de cor del poble, tot esperant tornar a enviar l’escena amb energia renovada. Els grecs ja sabien que la vida és un teatre, que el teatre té dues cares, que per viure cal morir, que no hi ha dia sense nit i que desprès d’una tempesta ve la calma.

Quan vaig veure, vaig gaudir i em vaig submergir en el món dels clàssics que proposa PIMPINELLES-Teatre, vaig experimentar una sensació de plaer i un sentiment de reconeixement com a home mediterrani, que forma part d’un grup de gent que entén la vida, l’art i la creació com un acte de comunicació ple de llum, de joc, de festa i d’experiències compartides.

PIMPINELLES-Teatre és en Valentí Piñot, en “Xirri”, que conec de tota la vida, ja que som del mateix poble i del mateix barri, i he tingut la sort de compartir amb ell el naixement de Comediants. Vam emprendre plegats diferents itineraris per geografies físiques i mentals. Avui, uns quants anys després, tinc el plaer d’anunciar-vos que aquest espectacle és un divertimento, un joc per mitjà del qual aprendrem coses dels clàssics, dels seus mites i dels seus rituals. Però l’espectacle també ens proposa un viatge interior, que ens permetrà conèixer-nos millor a nosaltres mateixos. Dos viatges en un sol bitllet: això es una ganga, pels temps que corren! Passin, senyores i senyors! Passin, joves i grans! Endavant, l’espectacle està a punt de començar. No s’ho perdin, de segur que no se’n penediran, Bon profit¡

Joan Font Pujol
COMEDIANTS
Canet de Mar abril 2002
Fitxa Artística

Idea original i actor: Valentí Piñot
Guio i text: Joaquim Montañés - Pere J. Mascaró - Valentí Piñot
Direcció: Pere J. Mascaró
Assessorament pedagògic i de direcció: Joaquim MontañesAdaptació al castellà: José Antonio Portillo - Consuelo Ramos
Ajudanta de direcció: Rosa Reixach
Vestuari, atrettzo i assessoria artística: Elena Murillo - Alba Piñot
Disseny i realització de màscares: TEATRO DE LA ESTRELLA: Maite Miralles- Gabi Fariza
Complements de vestuari i atrettzo: Marian Varela
Quadern pedagògic: Antoni Navarro
Material fotogràfic: Àlvar Buch
Programa de mà, cartell i vídeo: Ximo Montañés
Producció i distribució: ep! Disseny i Gestió d’Activitats Culturals i de Lleure
Agraïments a: PACO TEJEDO per la seva saviesa; a Pep Lluís GALLARDO pel seu acolliment; a Julian, Marian, Israel, Teza i Laura per la seva companyia; a ESPERANÇA FONT pels seus consells; a INMA MURILLO per la seva destresa; a MAGDALENA TOMÀS per la seva col·laboració; a Ma. Àngels Ramos pels seus viatges; a JOAN PIÑOT per les seves ajudes esporàdiques; al Centre Públic de FPA “J. Pascual i Tirado” de Castelló; al CEFIRE de Castelló i a totes les persones anònimes que ens han donat suport en aquest projecte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada